TESTIMONIS
LA NOBLESA DE FERRER PASTOR
(Publicat al Levante-EMV del 21 de juliol de 2000)
Elena Maria Pineda i Caplliure
Àrea de Formació Sindical i Cultura CEN UGT-PV
Francesc Ferrer Pastor ha segut un home que al llarg de la seua vida ha estimat profundament el seu país i la seua llengua. I ho va demostrar de la millor manera possible: amb el treball constant i silenciós, sense escatimar esforços en aquesta tasca, encara que fora sol, sense aturar-se, amb una tenacitat encomiable, lluny de polèmiques absurdes i batalles lingüístiques massa vegades estèrils.
És autor de les obres lexicogràfiques valencianes més importants, com són el "Diccionari General" i el "Diccionari de la Rima"; d’obres com "Lliçons d’Ortografia" i "Gramàtica Valenciana"; de llibres per als xiquets (als qui dirigia gran part del seu treball) com el "Diccionari Valencià Escolar", "Per què el rei Gaspar té els cabells blancs", "L’abella baralladissa" etc.; i del més que conegut i consultat "Vocabulari castellà - valencià i valencià - castellà". Jo, com molts valencians i valencianes, tinc des de fa molt anys damunt de la taula al meu abast el xicotet diccionari blau i blanc que he fullejat una i mil vegades per resoldre dubtes. La meua és una edició de les innumerables que s’han fet. Però la primera edició forma part de la història recent del nostre país. Aquell xicotet diccionari fou repartit durant el curs 1978-79 per la Conselleria d’Educació del Consell del País Valencià en el marc del "I Pla Experimental per a l’Ensenyament de la Llengua". I des d’aquell moment es transformà en una ferramenta indispensable per a mestres, alumnes i per a qualsevol que volguera escriure i parlar millor dia a dia la nostra llengua.
En el pròleg del "Vocabulari" escriu: «Desitjàvem, doncs, facilitar l’adquisició dels qui més profit han de traure d’aquest treball lexicogràfic i hem trobat, a la fi, la manera. […] Com me n’alegraria si aquesta obra us resultes ben profitosa! Teniu present –m’agrada repetir-ho una i altra vegada que la llengua és l’anima d’un poble, i el nostre poble no pot deixar de banda aquesta característica de la seua personalitat. No seria noble.» I cal entendre aquesta noblesa com l’entenia l’autor, com l’orgull, com la grandesa de ser valencià, i amb eixa noblesa tractar l’ànima del nostre poble, la nostra llengua, com cal, amb dignitat, respecte i amor, estudiant-la i recuperant-la.
Francesc Ferrer Pastor forma part de l’important grup de persones que al llarg del segle XX han segut indispensables per la recuperació i vertebració cultural, literària i lingüística del País Valencià. Francesc Ferrer Pastor, junt a Carles Salvador, Enric Valor, Manuel Sanchis Guarner, Enric Soler i Godes, entre molts altres, s'esforçaren en uns temps de desdeny i hostilitat per salvar la nostra llengua i obrir-nos el camí del redreçament lingüístic. El missatge cívic d’ells fou sempre el mateix: defensar la llengua valenciana, difondre-la i estimar el País Valencià. Ells, amb tots els anys de treball, ens ha anat deixant les ferramentes necessàries. Nostra és la voluntat de no renunciar al nostre patrimoni que és la llengua i demostrar que som participes d’eixa noblesa, d’eixa grandesa que evocava Francesc Ferrer Pastor.
Ara, és cert que si ens aturem un instant a contemplar la realitat valenciana de hui en dia, no siga per sentir-nos precisament optimistes. La tasca que està portant endavant la Generalitat Valenciana, i en particular la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, no és per llançar les campanes al vol. La falta de sensibilitat que estan mostrant les autoritats del Partit Popular al voltant dels temes referents a la nostra llengua i la nostra cultura –que encara que vulguen obviar-la també és la seua llengua i la seua cultura - és vergonyosa. Llàstima que ells no vulguen ser partícips de la noblesa i la grandesa que defenia Francesc Ferrer Pastor. I encara que el panorama siga per desanimar a més d’un, hem de seguir treballant amb constància i tenacitat, sense escatimar esforços, i recordar cada dia la lliçó i les paraules de Ferrer Pastor: «… però les dificultats no hi són, ni els entrebancs barren el camí si un posa voluntat de vèncer-los. No hi ha problema quan es resol, no hi ha dificultat quan la vences, no hi ha entrebanc si l’apartes. Així de senzill.»
